Hola caracola!
Ja ha arribat el final del casal... i aquesta setmana l'hem fet servir per tractar les emocions.
Com ja sabem, aquest ha estat un any amb una situació difícil (o no) per a tothom. El COVID-19 va arribar a Catalunya i ens vam haver de quedar tancats i tancades a casa durant tres llargs mesos...
El casal ha estat una manera de poder evadir-nos de tot el que passa al món (tenint-l'ho integrat a les activitats del dia a dia) i per a nosaltres, les monitores, ha estat un plaer formar-ne part.
Aquesta setmana vam parlar de com ens hem sentit al llarg del confinament, i famílies... els vostres nens i nenes son uns i unes cracks!
Tots i totes les membres del grup van dir que per una banda va ser una mica avorrit però per una altre els va ajudar a connectar més amb les seves famílies, a fer més coses junts i a trobar coses noves per fer.
Això és molt bonic i sincer. Teniu sort.
Aquesta setmana també ens hem escrit cartes a nosaltres mateixos i mateixes i hem parlat de les emocions i què és el que ens les provoca.
Com a festa final, vàrem preparar un ball!
Ara ja com a acomiadament, us volíem donar les gràcies per haver confiat en nosaltres un estiu més (especialment aquest que és una mica extrany).
Aquest any, la nostra experiència ha estat d'aprenentatge al 100% amb situacions que mai ens havien passat o si que ho havien fet, no n'érem tant conscients. Hem après a estimar incondiconalment a uns nens i unes nenes BRUTALS; cada un d'ells i cada una d'elles és increïble! Cadascú amb la seva motxilla emocional, incloses les monitores.
Gràcies, gràcies i gràcies.
Us estimem molt,
les monitores de 5è, 6è i ESO💚
Algunes fotos:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada